Els avantpassats dels actuals amfibis van ser els primers vertebrats que en l’escala evolutiva van aconseguir sortir de l’aigua. La transició dels peixos cap als tetràpodes va ocórrer fa uns 395 milions d’anys durant el Devonià Mitjà a partir de peixos d’aletes lobulades, els anomenats sarcopterigis (classe Sarcopterygii, “aletes carnoses”).

Un medi terrestre, totalment nou per als vertebrats i amb multitud de nínxols ecològics disponibles, va permetre que els primers tetràpodes es diversifiquessin per una gran quantitat d’hàbitats. La vida a terra ferma va requerir una sèrie d’adaptacions per poder sobreviure, com és el cas d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions a l’esquelet com:

També el desenvolupament de les coanes, o narius internes; l’evolució dels pulmons (homòlegs a la bufeta gasosa que permet als peixos controlar la seva flotabilitat); i la constitució d’un tegument amb glàndules que impedeixin la seva dessecació, entre altres.

Tot i haver resolt bé aquests aspectes, des de llavors i fins ara, encara no han aconseguit independitzar-se totalment de l’aigua; principalment degut al fet de presentar un ou anamniòtic. Com bé indica el seu nom Amphibia ve del grec ἀμφί, Amphi (‘tots dos’) i βίος, bíos (‘vida’), per tant significa «les dues vides» i fa referència a un cicle vital caracteritzat per una fase aquàtica i una segona terrestre precedida per la metamorfosis.

Fa uns 251-201 milions d’anys van aparèixer els grups actuals d’amfibis, els anomenats lissamfibis o amfibis de pell llisa. Actualment s’han descrit més de 8.000 espècies, que semblen moltes, però que són només una minsa representació del que foren des de la seva aparició al final de l’Era Primària fins al final de la Secundària. Els Lissamphibia actuals es classifiquen en tres ordres, un dels quals a Catalunya no és present:

*Xifres d’AmphibiaWeb de principis de 2020

I quines principals característiques presenten aquests?

  • Són ectoterms
  • Presenten respiració pulmonar, cutània i branquial
  • Tenen la pell nua
  • Tenen un desenvolupament indirecte
  • La gran majoria d’espècies tenen fecundació externa (anurs), encara que els urodels i cecílies la presenten interna
  • Són ovípars majoritàriament
  • Presenten una dieta carnívora, rica en artròpodes i anèl·lids principalment
  • Són un grup cosmopolita, ja que es troben distribuïts nivell a mundial, excepte en les regions polars (Antàrtida i Groenlandia) i desèrtiques (com zones del Sàhara i la península aràbica) ons la disponibilitat d’aigua és mínima.

.

I vosaltres? Coneixeu quins AMFIBIS I RÈPTILS es poden trobar a Catalunya? Quines són les seves característiques principals? Si voleu fer-ho visiteu els enllaços que us hem preparat a l’apartat de recursos de la nostra web!

.